La naturadora.
Helena La Naturadora
Vaig començar a naturar al camp dels meus avis. Asseguda damunt d’un sac amb olor a ametles i garrofes, vaig descobrir l’extraordinari d’allò quotidià: jugar amb la terra, rebolcar-se en l’agret i menjar nispros i ametles verdes.

Davant la llar a l’hivern i en remulla a la sèquia mare a l’estiu, vaig créixer qüestionant conceptes com el desenvolupament o el progrés, i pensant que, de major, aconseguiria que el món fóra un lloc millor.
He de reconèixer que no he aconseguit grans avanços respecte a la pau mundial, la fam o els drets humans, però una vegada algú va preguntar als meus fills a què ens dedicàvem a la Naturadora, i ells van respondre que treballàvem salvant el planeta.

M’encanta aquesta definició. De fet, com a claim, és molt millor que projectes extraordinaris. I m’encanta el que fem i com ho fem. I qui sap... tal volta intentant salvar el planeta siguem capaces de canviar el mon.

Helena La naturadora
Helena La naturadora
Helena La Naturadora
Jo sempre a la vora de la mar. No he oblidat el dia que vaig aprendre a nadar entre les roques o les primeres vegades que vaig utilitzar unes ulleres de bussejar, quina emoció! Allí va començar la meua curiositat per tot el que m’envoltava, i  vaig començar a naturar.

Amb el temps he aprés que per a naturar cal tenir tres coses clares:  que no es poden posar límits a les idees, que ha d’haver coherència entre el que dius i el que fas, i que si fas allò en el que creus ets més feliç.

Per a mi naturar no és només una manera de fer, sinó que és una forma de ser i de pensar, de valorar el que és realment important, de trencar esquemes i prejudicis, i de transmetre-ho tot per a fer-ho créixer.

Continue a la vora de la mar...

Ratxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s'ha fet de nit, i es plàncton s'il·lumina,
i canten ses balenes a 30.000 quilòmetres d'aquí...

(batiscafo katiuscas, Antònia Font)

Helena La Naturadora
Un dia la meua àvia em va dir: “no xiules que això és de xiquets, les xiquetes no xiulen”, eixe dia jo vaig començar a naturar.  Per què hi ha coses que són de xics i coses de xiques? quines coses són? per què l’àvia ho tenia tan clar? on ho havia après?

He descobert, no sense haver patit abans una mica, que ser la dona que sóc no ha coincidit, ni abans ni ara, amb els patrons que la societat tenia preparats per a mi. I també he descobert que els mateixos que dissenyen els patrons per a les dones, els dissenyen també per als homes, però amb les dones és sempre molt més cruel. 

Nature perquè no em dóna la gana viure en un món que no respecta la llibertat d’estimar, de pensar, de viure i d’actuar per damunt del sexe que tenim, nature perquè necessite viure en un món en el qual la terra, la mar, la natura, la llengua i els avantpassats no siguen moneda de canvi.
Diuen que xiular augmenta la capacitat pulmonar i et dóna un estat de felicitat, xiulem que així podrem cridar més fort i ho farem sense pesars ni tristors.

Helena La naturadora
Helena La naturadora
Helena La Naturadora
Ser naturadora…. Vaig començar a naturar la primera vegada que vaig desitjar volar. Volar lluny del que coneixia i buscar experiències, gent i llocs especials i apassionants. Vaig volar i vaig trobar moltes d’aquelles experiències i d’aquella gent... Però a mesura que passava el temps em vaig adonar que, en realitat, el més extraordinari estava en les coses més properes i quotidianes. Em vaig adonar que en fer especial cada detall de la teua vida quotidiana està realment la màgia de la vida... Vaig trobar diverses “Magues” que aconseguien realitzar just això... I em vaig quedar amb elles. Per a mi la naturadora és la meua fàbrica de somnis...

projectes extraordinaris